■ viatjar

Partició sil·làbica: vi_at_jar
Etimologia: de viatge 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Fer viatge, anar de viatge. Viatjar per Àsia. Viatjar d’incògnit.
    2. especialment comerç i mercat Fer de viatjant. Viatjar per una empresa tèxtil.
  2. Ésser transportada alguna cosa al punt de destinació. La mercaderia viatja a compte i risc del proveïdor.