■ viable

Partició sil·làbica: vi_a_ble
Etimologia: del fr. viable ‘capaç de viure’, der. de vie ‘vida’ 1a font: 1864, DLab.
    adjectiu
  1. Per on es pot circular, transitable.
    1. Apte a viure.
    2. especialment medicina Dit del nadó o del fetus que té tal grau de desenvolupament, que és capaç de viure fora de l’úter.
  3. Que té probabilitats de prosperar, de poder ésser dut a la pràctica. Una hipòtesi viable.