■ via1

Partició sil·làbica: vi_a
Etimologia: del ll. via ‘camí, via, carrer’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Espai apte a transitar-hi, que cal recórrer per a anar d’un lloc a un altre, camí.
    2. Medi (terra, aigua o aire) a través del qual hom pot traslladar-se d’un lloc a un altre.
    3. transports Cadascuna de les dues o més zones longitudinals, generalment separades per una banda pintada al paviment, en què és dividida o en què hom pot considerar dividida la calçada d’una carretera, d’una autopista, etc.
    4. via de comunicació transports Línia.
    5. Via Làctia astronomia Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
    6. via pública dret civil Lloc transitable obert al públic, carrer, plaça, etc.
    7. via romana (o simplement via) història A l’antiga Roma, nom donat a cadascuna de les línies terrestres establertes que constituïen la xarxa de comunicació amb tots els punts principals de l’imperi Romà.
  2. especialment
    1. Nom donat a diferents guies resistents, generalment metàl·liques, que serveixen de camí de rodolament o de desplaçament de diversos vehicles.
    2. ferrocarrils Carril dels monocarrils.
    3. transports Cable o cables portadors dels telefèrics.
    4. via fèrria (o simplement via) ferrocarrils Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodolament als ferrocarrils.
    5. via morta ferrocarrils Cadascuna de les vies sense sortida que, en les estacions, serveixen per a apartar-hi locomotores o vagons.
  3. figuradament
    1. Camí, direcció a seguir per a atènyer un fi. La via de la salvació.
    2. Mitjà. Un gal·licisme introduït en el català per via del castellà.
    3. catolicisme Cadascuna de les etapes o graus de la vida espiritual que recorren normalment els místics. Via purgativa, via il·luminativa i via unitiva.
    4. dret processal Manera de procedir en la substanciació de judicis i reclamacions. Via contenciosa. Via ordinària. Via executiva.
    5. teologia Mitjà de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu. Les cinc vies de sant Tomàs.
    6. assaigs per via seca química analítica Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen, la qual pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar.
    7. en via de En procés, en curs, en camí de. El problema ja està en via de solucionar-se.
    8. via metabòlica bioquímica Sèrie de reaccions enzimàtiques intracel·lulars consecutives que transformen una molècula en una altra.
  4. per extensió
    1. Nom donat a diversos mitjans de comunicació o conductes naturals o artificials.
    2. anatomia Conducte.
    3. cirurgia Accés quirúrgic d’un òrgan.
    4. farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Forma o punt d’introducció d’un medicament en l’organisme.
    5. telecomunicacions canal 4 6.
    6. via d’aigua nàutica Orifici, escletxa, etc., especialment el que és produït accidentalment, pel qual penetra l’aigua del mar al buc d’una embarcació.
    7. via de transmissió telecomunicacions enllaç 6.
    8. via falsa Pas que s’obre a través dels teixits una sonda o altre instrument quan accidentalment trenca la paret d’un conducte.
    9. via natural Conducte natural del cos. Via respiratòria. Via digestiva.
    1. Acció de caminar, de moure’s cap endavant.
    2. fer via Caminar. Feien via cap al poble.
    3. fer via figuradament Anar de pressa a fer una cosa, estar-hi poc. Fes via a llegir aquest llibre.
  6. interjecció
    1. Interjecció per a fer moure algú, per a treure’l d’allà on es troba.
    2. via fora! història Crit d’alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
  7. En una roba, etc., ratlla o llista de diferent color, etc., que allò que l’envolta. Les vies de la cansalada.
  8. automòbil, automobilisme Distància que separa les rodes d’un mateix eix, comptada entre els plans mitjans de les rodes en el seu punt de contacte amb el sòl.



    9. Vegeu també:
    via2