■ veterinari
| | veterinària

Etimologia: del ll. veterinarius, íd., der. de veterīnae, -ārum ‘bèsties velles’, ineptes per a l’equitació o la guerra, i després ‘bèsties de càrrega’, der. de vetus, -ĕris ‘vell’ 1a font: 1839, DLab.
    veterinària
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la veterinària.
    2. art veterinària Veterinària.
    3. metge veterinari Veterinari.
  2. masculí i femení Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària.
  3. femení Ciència i art de curar les malalties dels animals.