■ veterà
| | veterana

Homòfon: beterà
Etimologia: del ll. veteranus, -a, -um, íd., der. de vetus, -ĕris ‘vell’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té una experiència d’anys en una professió o en qualsevol activitat.
  2. masculí i femení especialment ciències militars Militar que ha servit molt de temps.