■ vespre

Homòfon: vespra
Etimologia: del ll. vĕsper, -a, -um ‘relatiu al caient del dia’, substantivat ja en el mateix ll. vĕsper, -ĕri/-ĕris, íd. 1a font: 1250
    masculí
  1. Primeres hores de la nit.
  2. fer-se vespre Fer-se fosc, fer-se de nit.