■ vescomte

Homòfon: bescompte
Etimologia: del b. ll. vicecomes, -ĭtis, íd. 1a font: 1244
    masculí
  1. Persona que posseeix el títol nobiliari de vescomte.
  2. història A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte.
  3. Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de baró i per sota del de comte.