■ vescomtat

Etimologia: del b. ll. vicecomitatus, íd. 1a font: 1278
    masculí
  1. Títol, dignitat o ofici d’un vescomte.
  2. història
    1. Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un vescomte.
    2. vescomtat previ Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.