■ vertigen

Etimologia: del ll. vertīgo, -ĭnis ‘rodament; rodament de cap’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
    1. patologia Alteració del sentit de l’equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap.
    2. hiperbòlicament Sento vertigen, quan penso en tants de diners.
  2. figuradament Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix. Quin vertigen l’impulsà a una aventura tan folla? El vertigen dels plaers.