■ verticil

Etimologia: del ll. verticillus, íd., dimin. de vertex, -ĭcis ‘vèrtex’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí botànica
  1. Conjunt de fulles o d’òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
  2. verticil floral
    1. En les flors cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell.
    2. per extensió Nom aplicat al calze, a la corol·la, a l’androceu i al gineceu.