■ vertical

Etimologia: del ll. verticalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i femení
    1. geometria Perpendicular al pla de l’horitzó. Una recta vertical. Una vertical.
    2. vertical astronòmica (o de l’observador) astronomia Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems.
    3. vertical d’un astre astronomia Cercle imaginari de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat.
  2. adjectiu i femení Dit de qualsevol cosa que en la seva dimensió principal és col·locada en posició dreta. Un pal vertical. Escalar una vertical alpina.
  3. adjectiu figuradament Dit d’una organització jerarquitzada de dalt a baix, que no té en compte la base. El sindicat vertical.
  4. femení gimnàstica Exercici gimnàstic que consisteix a sostenir-se sobre una o dues mans i cap per avall mantenint l’equilibri.