■ versicle

Etimologia: del ll. versicŭlus ‘petita línia d’escriptura; vers breu’ 1a font: 1704
    masculí
  1. Cadascuna de les breus divisions dels capítols de certs llibres, especialment de la Bíblia i de l’Alcorà.
  2. literatura Cadascuna de les unitats d’un text caracteritzades per una extensió més o menys regular, per una unitat temàtica i formal i per una certa base rítmica, tot i que sense rima ni regularitat sil·làbica.
  3. litúrgia i música
    1. Breu text litúrgic, extret de la Bíblia, que consta d’una primera part recitada o cantada per un solista i d’una resposta de l’assemblea o cor.
    2. Breu text litúrgic, extret generalment dels salms, que hom intercala entre les tornades del responsori.
    3. Composició breu per a orgue, escrita generalment en forma de fuga, que hom executava, a partir del segle XVI, en substitució d’una part de la salmòdia i, sobretot, del Magnificat, en alternança amb el cor.