■ versàtil

Etimologia: del ll. versatĭlis ‘que es gira fàcilment’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Susceptible d’ésser girat.
    2. botànica Dit de l’antera que pot oscil·lar entorn del punt d’inserció.
  2. figuradament
    1. Dit de la persona inconstant, que canvia fàcilment d’opinió, de sentiments, etc. Una dona versàtil.
    2. per extensió Un temperament versàtil.