■ vernís

Etimologia: del b. ll. veronice, i aquest, del b. gr. Beroníkē (o Bereníkē), ciutat líbia (avui Bengasi), d’on es creia que procedien els vernissos, i aquest, probablement del sànscrit varnikã ‘pintura’ 1a font: 1249
    [plural vernissos] masculí
  1. química
    1. Substància que hom aplica a una superfície i que, en assecar-se naturalment o després de cuita en un forn, li dona brillantor i la protegeix.
    2. ceràmica Substància vitrificable transparent amb què hom recobreix les peces de ceràmica, de porcellana o de terrissa i que, després d’ésser cuita al foc, es vitrifica i adquireix una brillantor característica.
    3. indústria de pintura i vernissos Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
  2. per extensió arts gràfiques
    1. Nom que hom dona al vehicle o suport dels pigments de la tinta d’imprimir, generalment oli de llinosa.
    2. Nom donat genèricament a les substàncies que serveixen per a modificar les tintes per tal de conferir-los més brillantor, més adherència o d’altres qualitats.
  3. figuradament Capa superficial. No té sinó un vernís d’il·lustració.
  4. vernís del Japó botànica Ailant.