■ verificació

Partició sil·làbica: ve_ri_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de verificar 1a font: s. XV
    femení
  1. Acció de verificar.
  2. dret
    1. Comprovació de l’autenticitat d’una cosa, de la regularitat d’un procediment burocràtic, d’un acte jurídic, d’un escrutini, etc. Verificació del pes d’una carta. Verificació de la majoria en una assemblea.
    2. dret administratiu Intervenció efectiva de l’estat a regular, comprovar i contrastar els diversos serveis legals.
    3. dret administratiu Servei públic encarregat d’assegurar l’observança de les prescripcions legals relatives a pesos i mesures, moneda i timbre, etc.
    4. verificació de poders dret constitucional i dret internacional Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc., amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
  3. indústria
    1. tecnologia Operació de comprovació o de mesura mitjançant la qual hom garanteix que un procés, una producció, etc., funciona correctament, que les dimensions de les peces d’una sèrie són dins la tolerància establerta, etc.
    2. Secció o departament d’una empresa on és efectuada la verificació d’algunes de les peces fabricades en sèrie.
  4. informàtica i tecnologia Comprovació que una targeta o qualsevol altre suport d’entrada ha estat enregistrat amb les dades informàtiques prèviament establertes.
  5. principi de verificació lògica Criteri relatiu al procediment emprat per a comprovar la veritat o l’exactitud d’una hipòtesi, d’un principi teòric, etc.