veremador
| | veremadora

Accessory
Etimologia: de veremar 1a font: 1575, DPou.
Body
    agricultura
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la verema.
  2. masculí i femení Persona que verema.
  3. femení Màquina agrícola que recol·lecta el raïm mitjançant un sistema de dits vibradors o per aspiració.
  4. masculí Cove petit, de boca ovalada, amb una nansa grossa i dues de petites, on hom posa el raïm collit i el transporta a les portadores.