■ veracreu [o Vera Creu]

Partició sil·làbica: ve_ra_creu
Etimologia: de ver i creu 1a font: s. XVI
femení cristianisme Relíquia de la creu en què morí Crist, consistent normalment en dues estelles formant creu, muntada dins un reliquiari, al centre d’una creu d’argent o d’altres metalls.