■ ver
| | vera

Etimologia: del ll. vērus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. dialectal antigament
    1. adjectiu Veritable.
    2. masculí Allò que és conforme a la veritat. No discernir el ver del fals.
    3. de ver (o de veres, o de bon de veres) locució adverbial De veritat, de debò.
    4. dir ver Dir la veritat. Tu dius ver, car manifestament veig...
    5. ésser ver Ésser veritat. Ja sabia que no era ver.
    6. és ver És veritat. Tenia bones qualitats, és ver, però...
  2. adjectiu
    1. Dit de l’exemplar més pur dins la seva espècie, la classe millor (en oposició a fals, a bord). Rosa vera.
    2. pi ver botànica Pi que fa pinyes amb pinyons.
    3. taronges veres botànica Taronges dolces.