■ ventura

Compareu: aventura
Etimologia: del ll. ventura ‘les coses que han de venir’, neutre pl. de venturus, -a, -um, participi futur de venīre ‘venir’, substantivat en fem. sing 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Allò bo o dolent impossible de preveure amb certitud que pot esdevenir-se a algú. Bona ventura. Mala ventura. Provar ventura.
    2. a la ventura locució adverbial Sense objecte determinat, sense preveure el que succeirà, a l’atzar.
    3. cavaller de ventura història Cavaller errant.
    4. per ventura locució adverbial Per atzar, especialment usat per a significar que el contingut de la proposició no és pas cert. Que ets ric, per ventura? Doncs per què li dones tants diners?
    5. per ventura locució adverbial dialectal Potser.
  2. Felicitat. Us desitgem tota la ventura possible.