■ ventrell

Etimologia: de ventre 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí anatomia animal
    1. Estómac.
    2. fer bon ventrell (un menjar) Assentar-se bé.
    3. obeir el ventrell Pair, fer la digestió.
    4. remoure (o girar, o regirar) el ventrell figuradament Provocar nàusees, fer fàstic.
  2. ventrell de la cama Panxell, tou de la cama.