■ ventilar

Etimologia: del ll. ventilare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Fer circular l’aire (per un lloc tancat), especialment fent entrar aire net de l’exterior i traient-ne el viciat. Ventilar una habitació.
  2. figuradament Examinar, sotmetre a discussió (una qüestió, un dubte). Hem de ventilar aquesta qüestió, i així no preocupar-nos-en més.