■ ventilador
| | ventiladora

Etimologia: del ll. ventilator, -ōris, íd.
  1. adjectiu Que ventila o serveix per a ventilar.
  2. masculí
    1. arquitectura i construcció Obertura o conducte per on és renovat l’aire d’una cambra, d’un local.
    2. tecnologia Instrument o aparell emprat per a renovar o refrescar l’aire d’un lloc tancat.
    3. terapèutica Aparell que genera gradients de pressió entre la part superior de les vies aèries i els alvèols.