■ ventilació

Partició sil·làbica: ven_ti_la_ci_ó
Etimologia: del ll. ventilatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de ventilar;
    2. l’efecte.
    1. tecnologia Renovació de l’aire en un ambient determinat efectuada per tal de mantenir-lo pur o dins uns límits de nocivitat acceptables.
    2. Corrent d’aire que s’estableix en ventilar una cambra.
    3. Obertura que serveix per a ventilar un local.
  3. terapèutica
    1. En fisiologia respiratòria, procés de bescanvi de gasos entre els pulmons i l’aire exterior; respiració.
    2. ventilació assistida Tipus de ventilació en què la pressió positiva del ventilador es produeix en iniciar el malalt l’esforç inspiratori.
    3. ventilació controlada Tipus de ventilació en què la inflació automàtica dels pulmons és iniciada i ritmada per l’aparell independentment de la respiració espontània del malalt.
    4. ventilació mecànica Tipus de respiració artificial mitjançant un aparell dit ventilador.