■ venerar

Etimologia: del ll. venerari, íd. 1a font: c. 1460
    verb transitiu
  1. religió Retre culte als àngels, als sants o a les coses sagrades.
    1. Tenir algú, especialment un ancià, en gran reverència, honorar-lo devotament. Tot el poble venerava Macià.
    2. per extensió Venera massa la memòria del seu difunt marit.