■ veneració

Partició sil·làbica: ve_ne_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. veneratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Curial
    femení
  1. Acció de venerar.
  2. religió Culte, anomenat de dulia, degut als àngels i als sants.