■ vendre

Etimologia: del ll. vēndĕre, íd. 1a font: s. XII
    verb
  1. dret civil i economia
    1. transitiu Oferir un gènere o una mercaderia per a qui en vulgui comprar.
    2. transitiu Transferir alguna cosa a algú en canvi d’una quantitat de diners.
    3. usat absolutament Vendre a la menuda, al detall, a l’engròs.
    4. pronominal Vendre’s la casa. S’han venut totes les joies.
    1. transitiu Acordar o cedir per diners o un altre profit material alguna cosa que normalment no és objecte de comerç. Vendre favors, recomanacions, càrrecs.
    2. pronominal Esaú es vengué la primogenitura per un plat de llentilles. Vendre’s l’honra, la dignitat.
    1. transitiu Abandonar algú, trair-lo per diners o un altre profit material. Judes vengué Jesús per trenta diners.
    2. pronominal Deixar-se subornar, abandonar algú les seves conviccions, alienar la seva llibertat, etc., per diners o un altre profit material. S’ha venut als enemics.
    3. pronominal Dir o fer algú, inadvertidament, alguna cosa que descobreix allò que volia tenir amagat, trair-se. Se li escapà aquell detall i així es va vendre: ja no el creurem més.
  4. transitiu Donar a algú com a certa una informació. No ho sé si és veritat, però així m’ho han venut.