■ venació1

Partició sil·làbica: ve_na_ci_ó
Etimologia: del ll. venatio, -ōnis ‘cacera’, der. de venari ‘caçar’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Cacera.
  2. plural història A l’antiga Roma, nom donat als combats celebrats a l’amfiteatre entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort, anomenats bestiaris.



    3. Vegeu també:
    venació2