■ velló

Homòfon: bellor
Etimologia: alteració del cat. ant. i dial. véllor, ll. vg. vĕllŏr, -ŏris, ll. cl. vellus, -ĕris, íd.
    masculí
  1. ramaderia
    1. Conjunt de la llana que cobreix el cos d’un animal llanut.
    2. indústria tèxtil Llana un cop tosa.
  2. per extensió
    1. pelleteria Pell llanuda d’un moltó, un xai, etc., espellats.
    2. velló d’or mitologia Velló del moltó alat que Zeus envià per salvar Frixos i Hel·le, que fugien de llur madrastra Ino.