■ vellesa

Homòfon: bellesa
Etimologia: de vell2 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. fisiologia animal, demografia, psicologia i sociologia Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
    2. plural A les meves velleses, em veig abandonat de tothom.
    3. a les velleses es fan bestieses Frase amb què hom es refereix a persones velles que obren eixelebradament.
    4. assegurança de vellesa assegurances i dret del treball Prestació de caràcter econòmic consistent en una pensió vitalícia a la qual té dret el treballador assalariat afiliat a la seguretat social i el funcionari públic en cessar del treball per la jubilació.
  2. Qualitat de vell, de gastat per l’ús. La casa ha anat caient a poc a poc, de vellesa.