■ vedell

Etimologia: del ll. vĭtĕllus, íd., fem. vĭtĕlla, dimin. de vĭtŭlus, vĭtŭla, íd. 1a font: 1249
    masculí
    1. zoologia i ramaderia Bou que no té més d’un any d’edat.
    2. vedell d’or Bíblia Ídol en forma de vedell que, a petició dels israelites, feu fondre Aaron, per a retre-li culte al desert del Sinaí.
  2. plural botànica Conillets.
  3. vedell marí zoologia Foca caputxina.