■ veça

Homòfon: bessa, vessa
Etimologia: del ll. vicia, íd. 1a font: 1295
    femení
  1. botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Vicia sativa), enfiladissa, pubescent, de fulles paripinnades amb els folíols cuneïformes i mucronats, flors purpúries i fruits lleguminosos grossos.
    1. botànica i agricultura Fruit de la veça emprat com a aliment de diversos ocells, especialment dels coloms.
    2. plural figuradament i col·loquialment Menjar, sustentació. Guanyar-se les veces.