■ vàter

Etimologia: de l’angl. water-closet, íd., comp. de water ‘aigua’ i closet ‘recambró’, és a dir ‘recambró amb aigua’
    masculí
  1. construcció Cambra proveïda d’un dipòsit d’aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l’aigua dins la tassa on hom ha fet les deposicions, per tal de netejar-la.
  2. per extensió Tassa de vàter, normalment proveïda de sifó.