■ variant

Partició sil·làbica: va_ri_ant
Etimologia: del ll. varians, -ntis, participi pres. de variare ‘variar’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Que varia, variable.
  2. femení
    1. Forma o solució diferent d’una de referència però que condueix al mateix resultat.
    2. obres públiques Tram d’una carretera exterior a una població que substitueix una travessera. Tu ves-hi per la carretera general i jo hi aniré per la variant.
    3. Varietat o diferència entre diverses classes o formes d’una mateixa cosa.
    4. crítica textual Lliçó divergent d’un text pres com a base en una edició crítica.
    5. lingüística Expressió diferent d’una altra per la forma; és anomenada variant lliure si la diferència es dona entre unitats lingüístiques distintes que poden aparèixer en un mateix context i no constitueixen mots diferents, i variant combinatòria quan no poden aparèixer en un mateix context, però presenten un parentiu.