■ variació

Partició sil·làbica: va_ri_a_ci_ó
Etimologia: del ll. variatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de variar;
    2. l’efecte.
  2. astronomia Pertorbació periòdica del moviment de la Lluna, que és màxima a les èpoques equidistants entre dos canvis de fase, mentre que s’anul·la als instants dels canvis.
  3. biologia Modificació dels caràcters aparents dels fenotips dels organismes respecte als de llurs progenitors.
  4. lingüística
    1. Fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a allò que és en uns altres.
    2. variació lliure Variant lliure.
  5. matemàtiques
    1. Qualsevol successió de n elements d’un conjunt de cardinalitat m, els quals són diferents dos a dos.
    2. càlcul de variacions Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.
    3. coeficient de variació estadística Quocient entre la desviació quadràtica mitjana i la desviació mitjana.
    4. variació d’una funció Donat un interval [a, b], suprem, per a totes les possibles particions de [a, b], de la suma de les oscil·lacions de la funció en tots els subintervals de la partició.
  6. música Procediment d’improvisació que es basa en la transformació d’un element musical de diferents maneres, però conservant la seva identitat.
  7. variació estacional economia Canvi regular durant algun període de l’any lligat a causes directament o indirectament connectades amb les estacions.