■ vanitat

Etimologia: del ll. vanĭtas, -ātis ‘buidor; vanitat’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món.
  2. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents. Una persona carregada de vanitat. Tenir una vanitat insuportable.