■ vàndal
| | vàndala

Etimologia: nom d’un poble germànic saquejador de Roma
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vàndals.
  2. masculí i femení
    1. història Individu d’un poble germànic, instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica (segles IV i V).
    2. figuradament Persona donada al vandalisme.