■ vague
| | vaga

Homòfon: baga, vaga
Etimologia: del ll. vagus, -a, -um ‘vagabund; errant; indefinit’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Errant, que es difon ça i lla. Dolors vagues.
    2. nervi vague (o simplement vague) anatomia animal Nervi mixt que s’origina en el solc lateral del bulb.
  2. figuradament No clarament definit. Tenir una idea vaga d’una cosa. Una mirada vaga.
  3. col·loquialment Donat a la vagància.