■ vagarejar

Compareu: vaguejar
Etimologia: de vagar1 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
  1. Errar a la ventura. Vagarejà per tot Europa, decidint en cada moment què fer.
  2. Estar ociós, passar temps vagarós. Des que la van despatxar de la feina que vagareja. Vagarejava pel port, sense saber què fer.