■ vaga

Homòfon: baga, vague
Etimologia: de vagar1 1a font: 1315
    femení
  1. sociologia i relacions del treball
    1. Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Vaga general. Fer vaga, declarar-se en vaga.
    2. vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball.
    3. vaga de fam ciències polítiques Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.
    4. vaga de zel Vaga que consisteix a complir estrictament el reglament i les instruccions de treball, amb la qual cosa es frena el ritme de treball.
  2. estar en vaga (una cosa) No fer-la servir.