■ vaca

Homòfon: baca
Etimologia: del ll. vacca, íd. 1a font: s. XI
    femení
    1. zoologia i ramaderia Femella adulta del bou.
    2. les vaques grasses (o les vaques magres) figuradament Expressió, d’origen bíblic, que hom usa per a indicar una època o temporada de prosperitat (o de misèria).
    3. vaca heràldica heràldica Vaca representada amb braguer i amb la cua estesa al llarg del flanc.
    4. vaca sagrada figuradament i irònicament Dit d’una persona que frueix de prestigi per l’autoritat indiscutible que té en una matèria.
  2. ictiologia
    1. Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids (Torpedo sp), amb el cos diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua amb un replec cutani a cada costat. Comprèn la vaca comuna, o tremolosa (T. torpedo), la vaca morena (T. marmorata) i la vaca negrosa (T. nobiliana).
    2. vaca serrana Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus scriba), de color groguenc amb bandes transversals més fosques, amb una taca blava al ventre.
  3. pesca
    1. Art d’arrossegament de fons molt semblant al bou, però de dimensions més petites i amb les malles més espesses. És anomenat també art de la vaca.
    2. Vaquera.
    3. pescar a la vaca Pescar amb l’art de la vaca.
  4. fer vaca col·loquialment En el joc o en altres negocis, fer companyia amb un altre, a base de repartir-se els guanys a parts iguals, anar a mitges.