■ va
| | vana

Homòfon: bah
Etimologia: del ll. vanus, -a, -um ‘buit; inútil; enganyós’ 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
  1. Que no té sinó aparença, sense realitat, sense fonament. Vana esperança. Vanes il·lusions.
    1. Mancat d’eficàcia, inútil. Paraules vanes. Vanes amenaces.
    2. en va locució adverbial Inútil, sense efecte. És en va que hi insisteixis. Treballar, parlar, en va.
  3. Que té el desig d’ésser notat, frívol.