■ utricle

Etimologia: del ll. utrĭcŭlus ‘petit bot’, dimin. de ŭter, ŭtris ‘bot, odre’
    masculí
  1. anatomia Petita vesícula o sac petit.
  2. anatomia animal
    1. Òrgan de l’orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l’equilibri.
    2. utricle prostàtic Vesícula piriforme que ocupa el centre i la base de la pròstata i que és la resta dels conductes de Müller en l’home.
  3. botànica
    1. Òrgan digestiu, vesiculós i d’origen foliar, propi de les utriculàries.
    2. Nom aplicat a certs fruits monocarpel·lars, secs i de dehiscència irregular.
    3. Fruit sincàrpic, monosperm, sec, indehiscent i embolcallat per dues bràctees concrescents, propi dels càrexs.
    4. Nom donat als pixidis uniloculars.