■ utilitari
| | utilitària

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. utilĭtas, -ātis ‘utilitat’ 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que anteposa la utilitat a tot.
    2. Utilitarista. Moral utilitària.
  2. adjectiu i masculí automòbil, automobilisme Dit de l’automòbil en el disseny del qual ha prevalgut, sobretot, el criteri de l’economia del manteniment i del preu d’adquisició baix.