■ úter

Etimologia: del ll. utĕrus, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí anatomia animal
    1. Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
    2. úter bicorne patologia Malformació caracteritzada pel desdoblament de l’úter en la seva meitat superior.
    3. úter didelf patologia Malformació caracteritzada per l’existència de dos úters i dues vagines independents.
    4. úter gràvid Úter que conté un embrió o un fetus.
  2. per extensió Òrgan de l’aparell reproductor femení dels rèptils i dels ocells, situat al final de l’oviducte, encarregat de la retenció i el manteniment dels ous i, en els rèptils vivípars, d’efectuar intercanvis, a través de les seves parets, entre la mare i l’embrió.