■ ustori
| | ustòria

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. ustus, -a, -um, participi de urĕre ‘cremar’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que té la propietat de cremar.
  2. mirall ustori òptica Mirall circular còncau que reflecteix els raigs calorífics que hi incideixen paral·lelament al seu eix fent-los convergir en un punt (focus) en el qual es produeix una calor capaç d’inflamar, fondre, vaporitzar, una substància que hom hi hagi posat.