■ ús

Homòfon: us
Etimologia: del ll. ūsus, íd., der. de ūtī, usus sum ‘usar’ 1a font: 1272, CTort.
    [plural usos] masculí
    1. Acció de fer servir una cosa, d’aplicar-la, de manejar-la. Fer ús de la seva raó. Perdre l’ús de la paraula. Fan ús de mitjans inconfessables. Posar en ús una cosa.
    2. d’un sol ús locució adjectiva Destinat a ésser usat una sola vegada. Xeringa, envàs, guants, d’un sol ús.
    3. d’ús extern locució adjectiva farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit dels medicaments que hom aplica damunt la pell, els cabells i altres parts superficials del cos.
    4. d’ús intern locució adjectiva farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit dels medicaments que hom introdueix a l’interior del cos, generalment per la boca —via oral—, per tal de fer-los passar a la sang (efecte sistèmic).
    5. estar en ús Ésser usat, no haver deixat d’usar-se. Aquells barrets ja no estan en ús.
    6. fer bon (o mal) ús (d’una cosa) Fer-la servir així com cal o així com no cal.
    7. llengua d’ús lingüística Llengua col·loquial, en oposició a llengua culta o especialitzada.
    8. ús compassiu farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Utilització d’un medicament que encara es troba en període experimental per a tractar malalts en fase molt avançada o per als quals no hi ha cap altre tractament possible.
    9. ús lingüístic lingüística Utilització corrent que uns parlants fan de llur llengua i que hom sol invocar per decidir sobre problemes de correcció lingüística.
    1. Acció de practicar habitualment una cosa.
    2. Pràctica que l’experiència d’una cosa dona. Tenir l’ús de la cort.
    3. Manera d’obrar característica d’una persona, d’un grup, d’un temps, d’un país, etc., que amb el temps engendra el costum.
    4. dret Forma del dret consuetudinari inicial del costum, que sol conviure com a supletori amb algunes lleis escrites.
    5. història del dret Usatge.
    6. dret d’ús dret civil Dret real, intransferible i no embargable, derivat de l’ús, de servir-se d’una cosa aliena i de percebre’n la part de fruits necessaris per a satisfer les necessitats de l’usuari i la seva família. Equival, bé que reduït, a l’usdefruit.
    7. mal ús història del dret català Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
    8. ús indegut dret penal Categoria jurídica referida a diversos delictes sancionats pel dret consistent en la utilització pública i indeguda d’uniformes, vestits, insígnies i condecoracions pròpies de càrrecs que hom no exerceix o d’estats diversos del qui els usa.