■ urticació

Partició sil·làbica: ur_ti_ca_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. urtīca ‘ortiga’ 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. Excitació revulsiva produïda pel cop d’un manoll d’ortigues fresques.
  2. patologia Sensació urent com la que produeix el contacte de les ortigues amb la pell.