■ urbanització

Partició sil·làbica: ur_ba_nit_za_ci_ó
Etimologia: de urbanitzar 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Acció d’urbanitzar;
    2. l’efecte.
  2. demografia i geografia humana Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
  3. [abreviatura urb.] urbanisme
    1. Terreny delimitat artificialment on hom fa les operacions necessàries (traçat de carrers, clavegueram, xarxa elèctrica, etc.) per a poder edificar-hi un nucli de població.
    2. Poblat, barri, etc., establert de nou segons un pla de conjunt.