■ upa

Etimologia: d’origen expressiu 1a font: s. XX, Oller
  1. interjecció Up!
  2. femení
    1. En llenguatge infantívol, moviment d’alçar una criatura enlaire. Quina rebequeria: no hi valen renys ni upes.
    2. fer upa Alçar una criatura enlaire.
  3. d’upa D’importància, d’alta categoria social. Gent d’upa. Van organitzar un ballet d’upa.