■ unisonància

Partició sil·làbica: u_ni_so_nàn_ci_a
Etimologia: de unisonant
    femení acústica i música
  1. Concurrència de dues o més veus o de dos o més instruments en l’uníson.
  2. Condició de dos o més sons que es troben a l’uníson, encara que poden trobar-se a una altura diferent.